El sector de l'habitatge
i el mercat immobiliari són dos àmbits econòmics amb evolucions molt difícils
de preveure. Depenen d’una complexitat de factors que interactuen i es
potencien els uns als altres de manera que la intervenció pública resulta,
normalment, reactiva en comptesde preventiva. Un dels fenòmens viscuts no fa
massa anys i que sembla tornar a les nostres ciutats és l’anomenada “bombolla
immobiliària”, la principal característica de la qual és la generació d’una
espiral inflacionista, molt superior a la que enregistren l’índex de preus al
consum i els salaris. Aquestes espirals són fruit d’unes expectatives de
revalorització dels béns més enllà del que seria esperable en un mercat
d’evolució estable.
Quins són els elements
que desencadenen en un moment determinat un canvi d’actitud i fan veure el
sector immobiliari com "altament interessant"? Depèn de les
circumstàncies econòmiques, demogràfiques i financeres, entre d’altres. Per
exemple, l’any 1997, l’explosió de demanda de compra d’habitatge va sorgir per
la caiguda dels tipus d’interès dels préstecs hipotecaris per sota fins i tot
de l’IPC, una fortíssima injecció de finançament a les famílies, un nivell de
preus dels habitatges relativament moderat després de cinc anys de recessió i
unes necessitats d’habitatge, especialment les dels joves que no es podien
emancipar; i tot això, en un context de sortida de crisi i amb una baixa taxa
d’atur.
Però, són aquestes les
circumstàncies d’avui, que explicarien l’aparició d’una nova “bombolla” en
moltes de les nostres ciutats? Doncs algunes sí, però d’altres no. No està
afluint crèdit a les famílies i la taxa d’atur és encara molt elevada i, per
tant, els símptomes de recuperació no s’estan notant per una molt bona part de
les famílies. Hem de buscar, doncs, explicacions en altres racons que no tenien
una presència determinant en l’anterior bombolla. El fenomen més nou és la
forta demanda d’habitatge de lloguer, amb totes les variants que van sorgint:
lloguer familiar habitual i permanent, lloguer compartit, lloguer temporal,
lloguer turístic, lloguer social, que pugnen en un mercat amb oferta limitada i
en mans, en el 98% dels casos, de propietaris privats regits per una economia
de lliure mercat. Només aquesta forta competència ja seria raó explicativa
suficient de la forta pressió sobre els preus; però, a més, l’elevada demanda
de lloguer .
Al cap i a la fi, hi ha
una forta demanda de lloguer en un mercat,oferta limitada i en mans, en el 98%
dels casos, de propietaris privats i inversionistes. Per tant, Són més
necessàries que mai decisions polítiques i socials que blindin els preus dels
habitatges i els facen suportables, a les capacitat econòmiques de
les famílies més febles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada