Inflació, deflació i estanflació, tres conceptes que és important conéixer i
saber les diferències, perque ténen una incidència directa en l´economía d´un
país i en la qualitat de vida dels ciutadans
Aquets indicadors mostren si en una
economía existeix equilibri o no.
La inflació és una pujada continuada i generalitzada
dels preus dels bens i servicis que consumim, i està directament relacionada
amb l´activitat económica. En l ´época de fort creiximent les empreses tenen
capacitat de pujar els preus (augmenten els màrgens) i els consumidors paguen
aquesta pujada per la inercia del moment (expectatives d´una bona situación
laboral). La tendència natural es la pujada dels preus, si eixa pujada es
moderada i no afecta al poder adquisitiu de les persones no te perque ser cap
problema. Per contra, una inflació descontrolada acava afectan al consum, la
gent te menys renda disponible i menys capacitat per a gastar.
La deflació és la baixada continuada i generalitzadadels preus dels bens i servicis. Podriem pensar que una deflació es bona, si els preus son més baixos la gent comprarà més, però la major part de les vegades no es així. Pensem que la baixada de preus provoca un descens acusat del consum. Les empreses venen menys i tenen l´obligació de baixar els preus per intentar incentivar el consum.. Però eixa baixada de preus pot ser no suficient per acomplir el seu objectiu, a més a més, acavarà afectant al seu marge comercial i, per tant, a la seua capacitat per a invertir, pagar sous, etc…Les empreses s´empobrixen i l´economia decreix. Per tant, la deflació és considerada com una malaltia de l´economia perque els seus efectes son devastadors.
La estanflació és la pitjor de les situacions perque combina els incovenients de les dues anteriores. És caracteritza perque hi ha un increment elevat de la inflació en un entorn econòmic negatiu, es dir, pujen els preus encara que el consum baixa i aumenta la desocupació. Aquesta situació va ser molt comú a Mèxic en la década dels 80 i a USA en la década dels anys 70.
La deflació és la baixada continuada i generalitzadadels preus dels bens i servicis. Podriem pensar que una deflació es bona, si els preus son més baixos la gent comprarà més, però la major part de les vegades no es així. Pensem que la baixada de preus provoca un descens acusat del consum. Les empreses venen menys i tenen l´obligació de baixar els preus per intentar incentivar el consum.. Però eixa baixada de preus pot ser no suficient per acomplir el seu objectiu, a més a més, acavarà afectant al seu marge comercial i, per tant, a la seua capacitat per a invertir, pagar sous, etc…Les empreses s´empobrixen i l´economia decreix. Per tant, la deflació és considerada com una malaltia de l´economia perque els seus efectes son devastadors.
La estanflació és la pitjor de les situacions perque combina els incovenients de les dues anteriores. És caracteritza perque hi ha un increment elevat de la inflació en un entorn econòmic negatiu, es dir, pujen els preus encara que el consum baixa i aumenta la desocupació. Aquesta situació va ser molt comú a Mèxic en la década dels 80 i a USA en la década dels anys 70.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada